La Bitlla és una d’aquelles agulles que demana ser escalada només veure-la, formant un perfil característic amb la seva veïna, La Bola de la Partió; el camí natural per assolir el cimall és del tot evident i és per on transcorre aquesta veterana via, plena de lògica i bellesa a parts iguals. Amb una dificultat molt moderada és una opció per tots aquells neòfits que vulguin entendre quina és l’essència de l’escalada més montserratina, on saber-se moure per plaques tombades i poc equipades és essencial.
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Exposició: Alt
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Pràcticament equipada
- Material: 3 cintes i un Camalot #2 o #3
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí prenem un corriol direcció nord. Seguint el camí, i al cap de poc, trobem un corriol que puja directe fins al peu de la Bitlla (5 minuts des del refugi)
-
- Des del migjorn Agulles es presenta talment bosc pedrificat
-
- Primera tirada
-
- segon llarg
-
- Ressenya de la via
L-1(IV-)
La via s’inicia al peu de l’aresta sud de l’agulla. És tracta d’una bonica grimpada fins un ull característic (abans d’arribar-hi trobarem un espit). De la baumeta continuem recte amunt, ajudant-nos d’una llastra fins que marxem a la dreta a buscar l’arbre on farem la primera reunió. 25 metres, 2 espits.
L2(IV+)
Sortim recte amunt aprofitant una pregona fissura on podrem emplaçar algun friend (#2 o #3 de Camalot). Un cop superada la fissura marxem cap a l’esquerra i pugem una mica més fins trobar un llavi on hi ha un clau. A partir d’aquí enfilem amunt (ja més vertical) i amb tendència a la dreta fins trobar un burí. Entre el clau i el burí podem llaçar un merlet. Un cop superat el burí l’ascensió perd ràpidament verticalitat fins a la reunió. 30 metres, un clau i un burí.
Descens:
Des d’aquest punt podem rapelar amb un sol ràpel o bé continuar fins al cim amb una curta grimpada. A la banda nord trobarem una reunió d’espits des d’on també podem rapelar. Amb aquest ràpel quedem a la canal que formen la Bitlla i la Bola de la Partió.
El que més m’ha agradat:
- Escalada de grau moderat però molt bella, amb passos elegants i bon rocam.
- Una bona opció és continuar amb la Normal de la Bola de la Partió, quedant una combinació elegant i ràpida.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima dels espits del primer llarg…
Potser també et pot interessar: